in my arms

Don't look down, don't look back, I am beside you
Close your eyes, know I'm here
I know it's hard to let go all that defines you
You feel like you'll never be whole again

We will find a way to erase the past
Stay with me, stay with me

In my arms, you'll be fine, I never let go
All you've lost will come again, just stay here with me
Never look back, never again, it's over
Everything ends here in my arms

Don't give in, don't let your memories break you
Let me take you away from here

We will find a way to make this last
Stay with me, stay with me

In my arms, you'll be fine, I never let go
All you've lost will come again, just stay here with me
Never look back, never again, it's over
Everything ends here in my arms

I'll be here forever
Everything ends (Here in my arms)

I'll be here forever
Everything ends in my arms

I'll be here forever (Forever)
Forever

In my arms (In my arms)
You'll be fine (You'll be fine)
I never let go

All you've lost (All you've lost)
Will come again (Will come again)
Just stay here with me

Never look back (Never look back)
Never again (Never again)
It's over

Everything ends here in my arms


dead by april - in my arms

Leer más

por Johan ~ divendres, 26 de juny del 2009 0 comentaris

This life is like a game sometimes

Siempre son las mismas tonterías, los mismos detalles los que me hacen caer siempre en ésa misma obsesión, esa obsesión que se convierte en deseo y más tarde en algo que no sabes ni que es. El sentimiento que se convierte en el dominador de lo que soy y que no me deja vivir, y el remordimiento me consume por dentro.
Sabes, y sé muy bien qué es lo que quiero pero a la vez es algo que me asusta.
Vuelvo a sentir los nervios cada vez que pienso en ello, cada vez que oigo tu nombre me da un vuelco el corazón y repito que me asusta, que me asusto, pero me consumen las ganas de tener ése único y especial momento, el momento que llevas esperando y esperando y que parece que nunca va a llegar y que no sabes que ha llegado hasta que ya se acabó. Es tan cierto, que lo bueno dura poco, y que el olvido es tan largo.

Leer más

por Johan ~ 0 comentaris

18 de Juny de 1999

No te'n dones compte i els temps passa ràpid. Tot just fa deu anys, deu anys d'aquell dia en que no entenies res, et van enviar fora tres dies sense saber perque, i quan vas tornar et vas emportar la sorpresa més desagradable que et podien donar, quan el teu món es feliç, ple de somriures, de sorra i de tonteries. Però a partir d'aquell dia es va trencar aquella harmonia, i res va tornar a ser igual. No va ser fácil, ni tampoc ho és ara, 1999, per mi allà tot va començar a anar malament.
I sí, han passat deu anys des d'aleshores, i durant molt temps sempre he tingut moltes preguntes al cap, coses que m'hagues agradat preguntarte, coses que dir-te i explicarte, però no va poder ser, n'hi ha pogut ser.
Doncs t'haig de dir, que segueixo sent la mateixa de sempre, he crescut, està clar, pero segueixo sent la jo, ningú em ve a buscar a la sortida de l'escola com quan era petita, ni tampoc em compren els "pinta y colorea", tampoc em puc posar a plorar al mig de carrer i montar el drama, o posar-me a correr i riure fins a no poder més, ni tampoc arribar tard als llocs, perquè aleshores la cosa es posa sèria, molt sèria, les coses a casa també han canviat molt, i la gent també, ja no somriuen, estàn tristos, porten molt de temps dient que "tot s'arreglarà" però si et dic la veritat, ja no m'ho crec i estic cansada de sentir-ho. I molts dies tinc por, si, tinc por, i és aleshores quan vull tornar enrere, és quan penso amb tu, sobretot aleshores, sempre feliç, ple d'energia, amb ganes de fer riure i ajudar, una gran i bona persona, aleshores tot era fàcil, per mi i per tothom, però torno a la realitat i m'adono que els anys segueixen passant i que res tornarà.
Potser tot seria més fàcil si fossis aquí.

18 de Juny 1999 - 18 de Juny 2009

Leer más

por Johan ~ dijous, 18 de juny del 2009 0 comentaris