18 de Juny de 1999
No te'n dones compte i els temps passa ràpid. Tot just fa deu anys, deu anys d'aquell dia en que no entenies res, et van enviar fora tres dies sense saber perque, i quan vas tornar et vas emportar la sorpresa més desagradable que et podien donar, quan el teu món es feliç, ple de somriures, de sorra i de tonteries. Però a partir d'aquell dia es va trencar aquella harmonia, i res va tornar a ser igual. No va ser fácil, ni tampoc ho és ara, 1999, per mi allà tot va començar a anar malament.I sí, han passat deu anys des d'aleshores, i durant molt temps sempre he tingut moltes preguntes al cap, coses que m'hagues agradat preguntarte, coses que dir-te i explicarte, però no va poder ser, n'hi ha pogut ser.
Doncs t'haig de dir, que segueixo sent la mateixa de sempre, he crescut, està clar, pero segueixo sent la jo, ningú em ve a buscar a la sortida de l'escola com quan era petita, ni tampoc em compren els "pinta y colorea", tampoc em puc posar a plorar al mig de carrer i montar el drama, o posar-me a correr i riure fins a no poder més, ni tampoc arribar tard als llocs, perquè aleshores la cosa es posa sèria, molt sèria, les coses a casa també han canviat molt, i la gent també, ja no somriuen, estàn tristos, porten molt de temps dient que "tot s'arreglarà" però si et dic la veritat, ja no m'ho crec i estic cansada de sentir-ho. I molts dies tinc por, si, tinc por, i és aleshores quan vull tornar enrere, és quan penso amb tu, sobretot aleshores, sempre feliç, ple d'energia, amb ganes de fer riure i ajudar, una gran i bona persona, aleshores tot era fàcil, per mi i per tothom, però torno a la realitat i m'adono que els anys segueixen passant i que res tornarà.
Potser tot seria més fàcil si fossis aquí.
18 de Juny 1999 - 18 de Juny 2009
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada