T'escric un altre cop des d'aquí, des d'on sempre.
Només per dir-te que els problemes continuen aquí, pero que tot i així estic contenta, hi hagut un petit canvi durant aquestes últimes setmanes, ho sabies? Ha deixat els mals vicis, no és el de sempre encara, pero com a mínim t'escolta i posa atenció en el que li dius. Sembla que les coses comencen a canviar, aquesta vegada tinc un motiu de veritat per somriure, per estar plena de vida.
Ella? Segueix com sempre. Sempre ha aparentat ser una persona dura, ser una persona forta, que mai li passa res, i sempre està contenta (suposo que és com tu) però, jo ho sé, sé que esta completament destrossada i cansada, ho sé jo, i ho sabem tots però tot i així ella continua intentant ser la persona que sempre ha estat, pero està patint, i pateix molt, suposo que.. com tots.
Em sembla que tots haviem perdut l'esperança, encara que no ho vulguessim reconèixer, i segurament encara està perduda per algún lloc però poc a poc l'anem recuperant i potser aquell "tot anirà bé" i "tot s'arreglarà" s'acabarà fent realitat.
Estic contenta, porto dies així, i estar així encara em fa estar de més bon humor, potser també m'ha influit un canvi, i al estar envoltada de gent que constantment em fa riure i em fa oblidar tot el que em porta mals de caps, i això suposo que és bo, desconectar de les coses de tant en tant és bo.Tinc més ganes de fer coses, estic motivada a perseguir els meus somnis.. en general, em sembla que les coses em van bé, no em queixo. Esta clar que les coses sempre podrien anar millor, tots podriem somriure constantment, que no tinguessim els problemes que hi ha ara... però no es pot tenir tot.
Només una última cosa, la veritat esque et trobo a faltar, i segueixo dient, que hi ha tantes coses que m'agradaria preguntar-te, i que segueixo pensant que les coses serien diferents si encara fossis aquí.
Siguis on siguis, espero que sigui molt millor que aquí.
por
Johan
~
divendres, 23 d’octubre del 2009
